Vés al contingut

Papa Gregori III

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPapa Gregori III

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VII Modifica el valor a Wikidata
ancient Syria (Califat Omeia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 novembre 741 Modifica el valor a Wikidata
Roma (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
90è Papa
15 febrer 731 – 28 novembre 741 (Gregorià)
← Gregori IIZacaries → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat28 de novembre Modifica el valor a Wikidata

Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741. La seva festa se celebra el 10 de desembre.

Nascut a Síria, va ser elevat pel poble (llavors era el costum) a la cadira pontifícia durant els funerals del papa Gregori II. Se sap molt poc de la seva vida, anterior al pontificat. Era fill d'un sirià anomenat Joan i parlava llatí i grec. Algunes fonts el fan monjo benedictí, i tenia una devoció especial per Crisògon d'Aquileia, que va morir màrtir en temps de Dioclecià.

Va combatre als longobards i als iconoclastes però va morir sense haver erradicat aquesta heretgia. Va guanyar-se, per la seva caritat el sobrenom d'"Amic dels pobres" tot i que va excomunicar l'emperador d'Orient, Lleó III, per heretge iconoclasta i a més el va insultar en diferents cartes tractant-lo de bàrbar i indigne de regnar.

Amb el rei de la Llombardia, Luitprand, va tenir un tracte doble: primer es va fer amic seu perquè no s'apoderés de Roma i perquè li cedís els pobles de la seva província, després va acollir els rebels ducs de Spoleto i de Benevent, per lluitar contra Luitprand. I com que el rei longobard va tractar de venjar-se, Gregori va reconèixer la seva debilitat i va enviar una sèrie d'ambaixadors al duc de França Carles Martell perquè l'ajudés contra Luitprand.

Al llarg del seu pontificat va promoure l'església al nord d'Europa, especialment amb l'establiment de les missions de Bonifaci de Fulda a Germània i a Bohèmia.[1]

Referències

[modifica]
  1. Mann, Horace K. The lives of the Popes in the Early Middle Ages, vol I: The Popes under the Lombard rule, part 2, 675-795. Londres: Kegan Paul, Trench, Trübner & Co, 1914, p. 203-224 [Consulta: 24 desembre 2022]. 

Enllaços externs

[modifica]